Objecte del desig




El paisatge no és altra que l’erupció del temps a l’espai. La temporalitat del paisatge és tant momentània –l’instant en què ens impacta un paisatge– com discursiva. Per dir-ho millor: els paisatges només existeixen dins, i a través de, la seva no identitat o de la seva permanent mutació. Voler aturar un bell paisatge, voler guardar-lo com a tal és una il·lusió i, fins i tot, una il·lusió perillosa. Només una societat marcada per una rigidesa extrema i jerarquies perennes ha estat capaç de crear “espais verds” com a mirall de l’abolició del temps.  Afortunadament, sempre hi haurà alguna cosa més enllà del control total exercit en nom d’un paisatge ideal o en nom de la Natura, entès com una entitat inalterable.

 Yi-Fu Tuan  

 Geògraf i filòsof nord-americà, d’origen xinès


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Somnis ferroviaris

Quin valor té el paisatge vitivinícola?