Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2020

Metròpolis i Vegueria

Imatges

Transformar Vilafranca

Imatges

Quin valor té el paisatge vitivinícola?

Imatges
Quin valor té el paisatge vitivinícola? Com podem interpretar la paraula valor?  L’Escola d’Enoturisme de Catalunya  acull la tertúlia  ‘Té valor el paisatge?’ , que tindrà lloc a l’auditori del centre el proper  dimarts 27 de novembre a partir de les 18.30h . Dirigida per la paisatgista i investigadora EIREST Paris1 Pantheón Sorbonne  Soazig Darnay, la tertúlia c omptarà amb la participació de  Mercè Jané (El Garrofer) ,  Montse Julià (Biblioteca de Gelida) ,  Cristina Romero (Sibarum Càtering)  i  Maria Rovira (Unió de Pagesos). Pere Sala, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya , obrirà l’acte, que també comptarà amb el suport  Ester Garcia, directora de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya . Es tracta d’un esdeveniment que s’emmarca dins del programa d’activitats intercongressuals del  Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola   (CEPVI) . Després que, en una primera taula, es va analitzar l’enoturisme com a  eina de protecció del paisatge vitivinícola , en aquesta ocasió

Joan Baptista Xuriguera

Imatges

Èxit en la primera jornada sobre patrimoni industrial del vi organitzada per Esquerra

Imatges
Més difusió del patrimoni i la història del barri del Molí d’en Rovira, recollir testimonis orals i participació ciutadana, algunes de les claus per posar en valor el barri   La següent jornada serà el divendres 15 de novembre per la tarda, amb el títol “ Repensem el Barri del Vi. Arquitectura, cultura, nous espais i participació ciutadana“   Vilafranca va esdevenir el segon nucli comercialitzador de vins de Catalunya amb 35 magatzemistes i exportadors de vi als anys 30-40, després de Barcelona. Magatzems i naus que estaven situades, en la seva major part, al carrer Comerç i al Barri del Molí d’en Rovira. Un passat que no és massa conegut pels habitants de Vilafranca i que l’historiador Raimon Soler va explicar en una ponència sobre la història del vi i la seva relació amb Vilafranca.   Soler també va remarcar que un dels elements claus de la conformació d’aquest gran sector exportador de Vilafranca, amb mercats a Sud-Amèrica i Europa, va ser gràcies a l’arribada del ferrocarril. Un al

El valor econòmic del paisatge vitivinícola

Imatges
El valor econòmic del paisatge ha centrat la tercera tertúlia intercongressual del Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola. Aquest any, el Congrés d’Art i Paisatge Vitivinícola tindrà lloc al mes de juny. Fins que arribi la cita, l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, la Universitat Panthéon Sorbonne i el Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola organitzen un cicle de tertúlies per abordar diferents aspectes relacionats amb el paisatge. Aquest dimarts a la tarda, a les instal·lacions de l’Enològica, tenia lloc la tercera tertúlia del cicle, dedicada al valor econòmic del paisatge. La tertúlia estava dirigida per la paisatgista i investigadora Soazig Darnay. A la taula l’acompanyaven diferents professionals per parlar del valor econòmic del paisatge des d’aquestes diverses perspectives. La directora de comunicació de la plataforma escapadarural.com, Ana Alonso, comentava que sovint no es dóna valor al paisatge i que quan es fa cal tenir en compte molts aspectes per assegurar la seva s

Benefici de la qualitat del paisatge i la sostenibilitat de l’enoturisme

Imatges
Estudiant de doctorat, París 1 Panthéon-Sorbonne soazigdarnay@yahoo.fr Geografia Presentació de posicions de recerca Any de registre: 2014 Directores: Maria Gravari Barbas i Sophie Lignon Darmaillac Títol de la tesi actual: "Paisatges vinícoles periurbans i enoturisme: Quin futur per a la viticultura?" Problema: l'evolució i esteticització dels paisatges vitivinícoles entre França i Espanya, en relació amb l'enoturisme L’enoturisme és un eix clau de desenvolupament de les zones vitivinícoles europees. Molts edificis, jardins, zones d’acollida s’estan construint i transformen els paisatges tradicionals important una estètica urbana. No totes les estructures vitivinícoles estan directament involucrades en aquest desenvolupament, però estan sotmeses a ella mitjançant una revalorització de les qüestions locals i de la terra. França i Espanya són tradicionalment països productors de vi, geogràficament propers, amb molts orígens contr

Àgora

Imatges
Demano disculpes per haver arribat tard al debat sobre el carrer Comerç, confiava que el sentit comú i el bon criteri tècnic refermarien una correcta solució política sobre el Pla. No ha estat així, i el projecte s’ha tancat en fals. Aquest, no té només per objectiu salvar unes naus històriques de la ¨cremਠespeculativa i menys, envoltar-les d’habitatges, regalant 20.000 m2 de sostre, de més. El projecte ha de servir per articular un conjunt d’elements que generin un nucli potent capaç de dinamitzar la ciutat i projectar-la cap a la capitalitat del territori que acaba de néixer. Tenim el transport públic de rodalies i l’Ave, un al costat de l’altra, que passen soterrats pel centre de la ciutat. Situats estratègicament al costat de l’estació de busos i perfectament accessible des de l’AP-7, la C-15 i la N-340. Per sobre emergeix un espai central envoltat de naus d’alt valor històric, contenidors d’activitats cíviques, culturals i econòmiques que, juntament amb l’edifici de l’estació, f

Vegueriades

Imatges
Estem davant d’una nova delimitació territorial, la finalitat de la qual és diferenciar-nos de l'entorn immediat. Segurament perquè el balanç de la seva influència ha estat més negativa que positiva. Passa en els territoris “perifèrics” que són destinats, des d’un “centre”, a tasques residuals, a usos alternatius, contaminants o perillosos, que la ciutat no vol o no hi caben.  Podríem convenir, -i responent així als que encara no veuen clara aquesta nova divisió- que obeeix al senzill fet de voler ser protagonistes centrals i no tangencials de la història. Passa en tot territori, societat o família, d’exemples en tenim molt a prop. Ara bé, aconseguit el contenidor, com l’omplim? Amb els mateixos ingredients que els nostres veïns? Amb la mateixa metodologia? Davant la transformada situació del món, molts parlen de desenvolupar un model alternatiu que serveixi de referent per al futur organitzatiu de Catalunya.  Això serà possible sempre i quan els que fins ara ostenten el poder en e

Oh! el mar!

Imatges
Confinat a Bellvei gaudeixo, des de la meva finestra al nord, d’unes extenses vistes sobre el paisatge agrícola penedesenc fins la blavor del Montmell. Lluny, a l’est, en dies clars, interferida per la “Cristalera” i les seves torres d’alta tensió, endevino  Montserrat. Ara que només s’escolten els ocells i es respira la presència de l’aire pur d’una primavera excepcional, adquireixo consciencia del què tinc, del què soc, dels recursos pal·liatius que apaivaguen aquesta situació, gens estranya per un capricorn. Trobo a faltar el mar, després d’un mes de no veure’l ni palpar-lo, de fruir l’inestable superfície aquosa, calidoscòpica aiguamarina. Imagino sentir el contacte fresc de l’aigua salada sobre la pell en un Mediterrani menys contaminat, amb una Setmana Santa sense turistes. Noto el caminar descalç sobre la sorra daurada despullada de gent, en un indret sense cases, en front de les Madrigueres, o en la platja del Castell. Pinto, escric, medito, faig ioga, treballo la imaginació, t

Somnis ferroviaris

Imatges
A corre-cuita em llevo, agafo un dels cotxes elèctrics municipals compartits i just arribo a temps a l’estació de l’AVE Penedès, a 20 km de casa. Amb dificultats trobo aparcament. Vaig a Girona, i només hi ha dos AVANT pel matí. Sort que l’estació està fora de la ciutat. No durarà massa aquesta comoditat. Al costat de l’aparcament, que no para de créixer, ja han concedit llicència per un gran supermercat, una estació de BUS, un edifici d’oficines i la premsa ja ha anunciat la construcció d’un hotel IBIS. ADIF ha comunicat l’imminent desaparició de les estacions de Vilafranca i La Granada. És una despesa inútil tenir tres estacions en quatre quilòmetres, declaren. De fet, els dos municipis implicats estan en converses per fondre els dos municipis i dissenyar un gran pla d’expansió urbanística de 400ha i 100.000 habitants, amb epicentre a l’estació. Ho encarregaran a un famós equip de la Universitat Politècnica. Corren rumors que el nom del nou municipi serà VILAFRANADA. Tot i l’oposició

Balles RAP?

Imatges
Dissabte passat, en la presentació del Parc Rural del Montserrat a l’Auditori de l’Arboç, entre el nombrós públic, es percebia el ric planter de les organitzacions actives de la vegueria Penedès, la majoria components dels moviments socials i ecologistes amb molts anys d’experiència sobre les seves espatlles. Darrera la important presentació del Parc, emergia la nova proposta de la plataforma: “NOFEMELCIM es passa al RAP” -inicials de Regió Agroalimentària del Penedès-.

Un far a Cunit

Imatges
Alguna vegada hi ha hagut un far a Cunit? Davant la planúria daurada de la seva costa sembla impossible que a algú se li acudís construir-ne un. Però a Cunit, fins fa poc, hi havia un far. Una llum que orientava en la foscor als grups de navegants perduts, cercant la veritat, més enllà la realitat maldestre que els aclaparava. El far es diu Marisa Ibáñez. La vaig conèixer als anys 90, en les lluites del GEVEN per salvaguardar el delta de les Madrigueres i tantes altres coses. Ella ens organitzava xerrades de les denuncies ambientals en la seva biblioteca al Casal de Cunit. Divulgava les propostes i ens feia costat. Discreta i resilient, l’anaves trobant a tot arreu on calia. A principi del segle, en la lluita contra l’ocupació logística al Penedès o les reivindicacions per la Vegueria Pròpia, després, tallant l’AP7 el 3O. Entregada i natural.  Posseïa una veu atraient, amb l’accent aragonès li donava una dimensió calidoscòpica a la llengua . Sempre mantenint a ratlla el poder amb una m

Metropolítica

Imatges
Ja arriben els tòpics electora ls de rància factura política:  “ Repensar el futur en clau regional ”. “ Definir objectius de les set comarques de la Regió Metropolitana” . I la Colau, ho remata: " Reivindicació històrica perquè a aquest gran territori no se'l tracti com si fossin municipis de segona, sinó com a nodes principals que és el que són ". Però senyora, de quin ‘Gran Territori’ esteu parlant? Del petit, conflictiu i comprimit rovell d’ou metropolità i els seus satèl·lits? Però si no podeu ni amb el vostre caduc Pla Metropolità del 74! No és sa emprar el país i la gent en clau de contrapoder partidista, al menys, sense abans haver fet els deures. Ceguera política és negar que hi ha un territori més enllà del Vallés, que té vida pròpia. Què passa amb l’altra Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona? Les respostes davant la crisi ambiental i la desestructuració social no passen en reforçar centres, - teoria passada de rosca i que no resol l’equilibri d’un país -, s

Desplanificar

Imatges
Plànols cromàticament ben dissenyats. Línies fines i ondulades formant futures traces d’autopista desenvolupista - el 4 art. cinturó per   Vilafranca i més enllà fins El Vendrell -. La sinuosa corba d’un tren que connecta la costa amb l’interior, ideal recorregut turístic pel Penedès. Zones industrials i logístiques persistentment imposades -El Logis i la Conca - dibuixades, amb petites rodonetes gris perla, quasi imperceptibles sobre el fons gris del plànol i Cal Vies, de delicat rosa pàl·lid. Ratlletes grises, pel sòl no delimitat de l’autòdrom de Ribes. Taques grises en el sòl urbà consolidat del pla de Mar. Veritable fresc renaixentista representant els criteris del Pla Territorial. Tot amanit amb frases i conceptes com: “ diversitat territorial”. “Model sostenible i resilient al canvi climàtic”. “Integrar transversalment el paisatge”. ”Planificar els espais oberts de manera proactiva i estratègica”. “Moderar el consum de sòl..”   I jo, com Ulisses, lligat al pal major, per evitar